GR-11 Puen de San Chaime-Aneto (pueblo)

3-08-2010

Distancia : 39,84 kilómetros 
Altitud min: 1.316 metros, max: 2.632 metros
Desnivell acum. pujant: 1.220 metros, baixant: 1.021 metros
Temps: 9 hores 02 minuts

Flors estiuenques

Ahir em digueren al Camping Ixeia que la pujada per la Vallibierna es fa per pista forestal fins al Refugi de Corones, que puja un autobús desde el Plan de Senarta (zona d'acampada lliure) i com que la etapa de hui és llarga i no vull tragar-me la pols de l'autobús quan m'avance, decidisc agafar-lo (8€ per trajecte) i la veritat és que m'ha estalviat una pujada polsosa, així i tot encara em falta molt per a arribar.

---

Me dijeron ayer en el Camping Ixeia que la subida por la Vallibierna es por pista forestal ancha hasta el Refugio de Coronas, que sube un autobús desde el Plan de Senarta (zona de acampada libre) y como la etapa de hoy será larga y tampoco quiero tragarme el polvo del autobús cuando me adelante, decido cogerlo (8€ por trayecto) y la verdad és que me he ahorrado una subida polvorienta aun así todavía me queda mucho para llegar.

Cascada en Vallibierna

L'autobús ens deixa prop del refugi lliure de Corones (en bon estat), des d'ací comença la pujada fins a l'Ibón Baixo de Vallibierna i un poc més avant passant per unes pedreres que he tingut que utilitzar les mans per a destrepar, arribe a l'Ibón de Ballivierna on faig una paradeta per menjar un poc i banyar-me els peus a l'aigua freda; sols queda un últim esforç per a arribar al Coll de Vallibierna d'on no es veu l'Aneto (el pic) perque el tapa la Tuca Chica de Llosas, però compensa les vistes des del coll.

---

El autobús para cerca del refugio libre de Coronas (en buen estado), desde aquí empieza una subida hasta el Ibón Baixo de Vallibierna y luego pasando por unas pedreras que debo utilizar las manos para destrepar, llego al Ibón de Vallibierna donde hago un descanso para comer algo y mojarme los pies en las frias aguas; solo queda un último esfuerzo para llegar al Collado de Vallibierna, donde me llevo una desilusión al no poder ver el Aneto desde aquí ya que la Tuca Chica de Llosas lo tapa, aunque compensa las vistas que ofrece el collado. 

Vall de Vallibierna amb l'Ibón Baixo i l'Ibón de Vallibierna, al fons el Posets

Mentre baixe per l'altra banda del coll em trobe amb dos alemanys que em diuen que la baixada del Coll des Ibons d'Estanys cap al Refugi lliure d'Angliós (en bon estat) és perillosa per a tant de pes a la motxilla, (GRAN ERROR!) per lo que decidisc desviarme i fer nit al Refugi de Llauset (ací la GR-11 fa una variant); abans d'arribar al gran Ibón de Llauset hi ha un xicotet refugi lliure (en bon estat), pero pase de llarg.

---

Mientras bajo por la otra parte del collado me encuentro a dos alemanes que me avisan de que la bajada del Coll des Ibons d'Estanys hacia el Refugio libre d'Angliós (en buen estado) és peligrosa con tanto peso en la mochila, (GRAN ERROR) por lo que decido desviarme y dormir en el Refugio de Llauset (una variante de la GR-11); antes de llegar al gran Ibón de Llauset hay un pequeño refugio libre (en buen estado), pero paso de largo.

Ibón de Llauset

Després de l'Ibón de Llauset decidisc deixar de banda la senda que baixa amb prou pendent i anar pel túnel fresquet, enllumenat i sense tràfic, això sí per carretera fins a arribar al Refugi de Llauset, quina sorpresa! el refugi està abandonat i en molt males condicions (impossible passar la nit), en aquest punt torna a enllaçar la GR pero la senda ha desaparegut i no em queda més que anar per carretera fins a Aneto, després d'un bon rato caminant per asfalt em trove un veï d'Aneto que s'ofereix a baixar-me muntat al seu tractor i converse amb ell fins al poble; sope molt agust al bar xarrant amb Josep, un home que ve de fer un llarg viatge pel Cercle Polar Ártic amb furgoneta, mes tard faig nit a l'Hostal Casa Moliné. 

---

Después del Ibón de Llauset decido dejar la senda que baja con mucha pendiente e ir por el fresco túnel iluminado y sin tráfico, aunque por carretera hasta el Refugio de Llauset ¡qué sorpresa!, está abandonado y en malas condiciones (imposible pasar la noche), en este punto vuelve a enlazarse con la GR pero la senda ha desaparecido y no tengo otra opción que ir por carretera hasta Aneto, después de un buen rato andando por asfalto me encuentro con un vecino de Aneto que se ofrece para llevarme en su tractor y converso con él hasta el pueblo; ceno muy agusto en el bar, hablando con Josep un hombre que viene de hacer un largo viaje hasta el Circulo Polar Ártico con su furgoneta, más tarde me voy a dormir al Hostal Casa Moliné.

Més informació:
(Vaig fer ús d'aquesta guia)


GR11: SENDA PIRENAICA: DE MAR A MAR (INCLUYE MAPAS 1:40000)