Temps d'espàrrecs verds

Des de ben menut he anat acompanyat de mon pare per estes èpoques a recòrrer sendes, barrancs i camins entre els camps de tarongers buscant espàrrecs. Com és tradició hem eixit hui a la "caça" d'aquesta meravella per al paladar que a tants plats fan bona combinació, es poden menjar crues, acopanyats de carn o de peix, a la plantxa, fregides, amb truita (la meua preferida), amb tempura, crema d'espàrrecs, pastissos, sopes... etc. etc. i més etc. Conté vitamines A, C, E, B1, B2, B6, Zinc, Ferro, Magnesi, Calci, Fòsfor, Sodi, Potàsi i se l'atribueixen propietats com rejovenir, és bona per a no retendre líquids, bona per a l'estrenyiment, font de betacaroteno, favoreix la fertilitat i la líbid i un altre llarg etc.
Per tant si eixiu a per ella o se la trobeu pel camí, disfruteu-la!

---

Desde muy pequeño he ido acompañado de mi padre por estas épocas a recorrer sendas, barrancos y caminos entre los campos de naranjos buscando espárragos. Como es tradición hemos salido a la "caza" de esta maravilla para el paladar que combina muy bien en tantos platos. Se pueden comer crudas, acompañadas de carne o pescado, a la plancha, fritas, con tortilla (mi favorita), en tempura, crema de espárragos, pasteles, sopas... etc. etc. y más etc. Contiene vitaminas A, C, E, B1, B2, B6, Zinc, Hierro, Magnesio, Calcio, Sodio, Fósforo, Potasio y se le atribuyen propiedades como rejuvenecer, buena para no retener líquidos, contra el estreñimiento, es una fuente de betacaroteno, favorece la fertilidad y la líbido y otro largo etc.
Por lo que si sales a por ella o te la encuentras por el camino, disfrútala!

"Costumari botànic" de Joan Pellicer

Mirant per internet he trobat el video següent de Joan Pellicer presentant Costumari botanic a la Pobla de Vallbona

Temps de móres

Arriba l'època de les mores i amb ella l'agost. Si estem a la muntanya o a la vora d'un camí, no ens costarà vorer algun esbarzer amb mores (eixa planta del dimoni que de segur t'has punxat alguna volta).
La mora fa un sabor entre dolç i amarg, després de la floració de l'esbarzer la mora verda, es fa roja i per últim negra (senyal de que ja està bona).
Les taques fetes del suc de la móra, tenen molt mala fama.
La decocció de les fulles tenen propietats antidiarreiques.

El margalló

El margalló és un arbre perenne ben adaptat a la exposició solar, i a la falta d'humitat per això sol predominar les zones de solana. És perenne i fa un màxim de 6m. Les tiges son rectes i cobertes d'una fibra gris, les fulles palmades formades fins a 15 peces i està ple d'espines, les flors son grogues i els fruits anomenats "dàtils de rabosa" son esfèrics i rojos-groguencs. El cor de la fulla tendra és comestible, però si s'arranquen es mor la planta, per això ara és una espècie protegida. Aquest arbre va ser molt utilitzat en un passat no molt llunyà per a fabricar graneres, cistelles, cabassos i cadires; ara només es gasta per a fer el ram de palma del "diumenge de rams".