4-08-2010
Distancia : 18,98 kilómetros
Altitud min: 1.906 metros, max: 2.596 metros
Desnivell acum. pujant: 1.194 metros, baixant: 1.300
Temps: 5 hores
El dia comença amb xirimiri (pluja dèbil) i amb molta boira, i en alguns trams em despiste de per on he d'anar ja que no puc reconeixer el terreny amb el mapa. Així que continue per on crec i afortunadament ho encerte.
---
El día amanece con llúvia debil i con mucha niebla y en algunos tramos me despisto de por donde debo seguir ya que es imposible reconocer el terreno con el mapa. Decido hacer caso a mi instinto y afortunadamente acierto.![]() |
| Boira i vaques cap a Colomers |
---
En poco tiempo llego al Refugio de Colomers con su estany, hay mucha gente con niños, ya que se puede llegar bastante cerca con coche.![]() |
| Lac Long i de fons Tuc de Ratera |
---
Desde Colomers empieza una larga ascensión pasando por Lac Long i Lac Obago hasta llegar al Port de Ratera.![]() |
| Lac Obago |
![]() |
| Vista desde Port de Ratera, al fons i a la dreta el Tuc Saboredo amb els seus estanys |
---
Una vez llegado aqui solo me queda bajar 600 m. de desnivel hasta l'Estany de Sant Maurici.
![]() |
| Estany de Sant Maurici i els Encantats |
Encantat em quede jo de vore esta postal amb la llegenda que l'envolta. Després decideixc baixar amb taxi-4x4 fins a Espot poble per agafar un autobús que em porte a la Guingueta d'Àneu, pero quan arribe és massa tard i ja ha eixit i em toca fer autoestop. Amb la bona sort em trobe a una muntanyera lleidetana que està a la mateixa situació, i junts trobem a un altre muntanyer saragossà que ens arrima fins a La Pobla de Segur on hi ha tren però que ix al dia següent cap a Lleida, així que passe la nit al ras amb la agradable conversació i companyia de la nova amiga.
A l'estiu que ve, més GR-11.
---
Encantado me quedo yo al ver esta postal con la leyenda que lo envuelve. Después decido bajar con taxi-4x4 hasta el pueblo de Espot para subir a un autobús que me lleve a la Guingueta d'Àneu, pero cuando llego es demasiado tarde, ya ha salido y hago autoestop. Con la buena suerte que me encuentro a una montañera lleidetana que está en la misma situación, y juntos encontramos a otro montañero zaragozano que nos acerca hasta La Pobla de Segur donde hay un tren que sale a la mañana siguiente a Lleida, así que paso la noche al raso con la agradable conversación y compañía de la nueva amiga.
Al verano que viene, más GR-11.
Al verano que viene, más GR-11.
Més informació:
(Vaig fer ús d'aquesta guia)





























