diumenge, 23 de desembre del 2007

Qué tindrà el senderisme que engantxa?

Una naturalesa intacta
Les motivacions vinculades a la naturalesa estan sempre presents: busca d'un entorn intacte, preservat, contemplació de la bellesa dels paisatges...

Però les relacions amb la naturalesa poden ser paradoxals: no tot el món aprecia una naturalesa “salvatge”, sense punts de referència, que es puga convertir àpidament en un factor d'inquietud i estrés. Per tant, el senderisme no consistix en la busca del risc.

Retrobament amb el propi cos
La busca d'un cert benestar físic està sempre present en els senderistes. El senderisme permet realitzar un esforç simple, moderat, sense esperit de competició ni busca de resultats, i sense confrontació amb un entorn hostil, com l'alpinisme. Es practica sense contraindicació, contràriament al footing, per exemple. Les motivacions relacionades amb el benestar físic i el manteniment de la forma estan molt presents entre les dones i els grups d'edat superior.

El descobriment
El descobriment forma part del senderisme i caminar és una forma de descobrir una regió, maneres de viure, el patrimoni natural, cultural, històric, etc. Tot o quasi tot pot ser un pretext per al descobriment, a condició que l'objecte de descobriment es trobe pròxim a la naturalesa i que tinga un caràcter “autèntic”. Això ho demostren les rutes-circuits de descobriment de valls i pobles (el GR-37 a Alpuente o la Ruta dels Monestirs a Alzira).
No obstant això, no s'ha d'exagerar l'abast d'esta curiositat: entre la majoria dels caminants i senderistes, esta motivació és real, pero secundària: per example: no s'acudix a Sardenya a fer senderisme per a estudiar la història dels "Nuraghi”, (Sardenya és el país dels “Nuraghi”, (construccions de l'edat de bronze de forma cònica, formades per pedres rectangulars unides sense morter. L'illa conta amb prop de 7.000 nuraghi.) però, una vegada in situ, s'apreciarà la visita dels llocs que continguen vestigis nuràgics i aprendre d'això durant un passeig.

Afirmar un determinat distanciament
El senderisme pot també ser, per a alguns, un plantejament de diferenciació cultural, una forma d'afirmació peculiar, aliena al “consum idiota”; per exemple, és entre els alemanys l'actitud dels “crítics i alternatius”.

El perfil del senderista
Tenint en compte l'amplitud del mercat del senderisme, este oci atrau a totes les categories de població i el perfil model del senderista no existix. No obstant això, hi ha alguns trets generals:
---> el paper destacat de les dones (representen un 50% dels senderistes a Alemanya i més encara en França);
---> l'evolució del senderisme en família;
---> el lloc privilegiat que destinen a la marxa i al senderisme els majors de 50anys;
---> la pertinença dels senderistes i caminants a les classes socials mitges i altes.

El sentit del terme “senderisme” és molt ampli, algunes llengües contenen d'altra banda diversos termes que reflectixen les distintes maneres de practicar-lo. Se distingix, en particular:
---> el senderisme itinerant del senderisme d'una jornada;
---> el senderisme “esportiu”, en terreny accidentat o a ritme intens, del senderisme-passeig, denominat a França “xicotet senderisme”.
El nombre de passejants (o de “xicotets” senderistes) és molt més elevat que el de senderistes esportius o itinerants. Les dades disponibles en els distints països posen de manifest que la mitat dels “senderistes” practiquen l'activitat només de tant en tant, i en eixides de curta duració.

Per a la gran massa d'aficionats, el senderisme constituïx Una activitat d'oci i no una activitat esportiva.
Per tant, la seua pràctica dominant seran:
---> xicotetes eixides (2 a 3 hores de marxa assequible);
---> circuits amb volta al punt inicial.
Per la seua banda, els esportistes o senderistes itinerants només constituïxen del 10% al 15% dels senderistes anglosaxons, francesos i espanyols. Si esta categoria de senderistes és minoritària en la massa d'aficionats, no obstant això no vol dir que estiga en fase de desaparició, com ho demostra el manteniment de freqüentació dels itineraris considerats GR com "El camino de Santiago" entre altres.

Informació extreta de:
“INNOVACIÓN EN EL MEDIO RURAL”
CUADERNO DE LA INNOVACIÓN Nº 12
OBSERVATORIO EUROPEO LEADER